PLÀSTICA/DIBUIX. ESQUEMA CORPORAL I REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA.
Agrupament/sessió
Material
Altres
Plàstica.
Mig grup mentre l'altre mig grup fa racons de joc autònomament.Material
• Paper i llapis (o retoladors)
• Ulls mòbils de diferents mides.
Altres
Objectius
• Deixar constància de l'evolució en l'adquisició del propi esquema corporal i elaborar un recull per portar a casa a final de curs.
• Adquirir progresivament precisió en el traç.
• Deixar constància de l'evolució en l'adquisició del propi esquema corporal i elaborar un recull per portar a casa a final de curs.
El dibuix és una activitat que sorgeix de
forma espontània durant la infantesa i que ens permet conèixer diferents
aspectes del desenvolupament infantil. Dibuixar és una activitat plaent des del
primer moment en què l'infant és capaç d'agafar un estri que guixi i, d’altra
banda, és una forma d’imitació de la realitat. Té un important component
cognitiu, ja que reflecteix la comprensió que l’infant té de la realitat, la
seva representació espacial i de quina manera concep les coses.
L'evolució de la producció gràfica que culminarà en el dibuix figuratiu és una qüestió que ha estat descrita àmpliament pels psicòlegs evolutius en nombrosos estudis. A grans trets aquesta evolució segueix unes etapes molt clares i marcades:
La primera etapa es la etapa
del gargot. Primer un gargot molt descontrolat, després més definit i
finalment un "gargot amb nom", que sense aconseguir tenir definició
sí que té un significat per a l'infant. Dins d'aquest període, abans d'anar a l'escola, el nen comença
a donar nom als seus dibuixos però els modifica a mida que progressa aquest
dibuix i el que va començant sent un gos es transforma en una piscina i
finalment pot ser un vaixell.
Més endavant, entre els 3 i 4 anys, es travessa la següent etapa, coneguda com etapa preesquemàtica i que es caracteritza per la recerca conscient d'una forma al moment de dibuixar.
LA FIGURA HUMANA.
Es
podria dir que la representació de la figura humana és un dels temes preferits dels infants a l’inici de l'etapa preesquemàtica. Apareixen els primers dibuixos de persones, ninots molt característics, que acostumen a ser cercles amb marques que representen els ulls, el nas i la boca. És una forma similar a un capgròs que, a mesura que l’infant creix, també evoluciona: d'aquest
cap sortiran unes línies que seran braços i mans rudimentàries, hi
apareixeran cames i peus, més endavant el tronc, molt abans que el coll...
Finalment, cap als cinc anys d’edat la figura humana aconsegueix una certa
estabilitat en la configuració. El tronc apareix dividit entre la part
superior i inferior i es pot distingir gràficament el sexe masculí del
femení.
Dins d'aquesta evolució gràfica s'evidencien grans avenços pel que fa a
la consciència i sensibilitat respecte a les parts del propi cos. Són el fruit
de totes les vivències del nen en el seu entorn més immediat. I tot plegat
contribueix a l'organització i interiorització del propi esquema corporal.
L'evolució del dibuix, com la d'altres habilitats (motrius, de parla, de maduració emocional...) en aquests tres anys del parvulari és espectacular. La gràcia és que en el cas del dibuix és fàcil conservar un registre d'aquests progressos en forma de recull de dibuixos. Una activitat molt bonica i emotiva és elaborar aquest dosssier durant l'any que els alumnes fan P3 (o si es vol, fins a P5) per entregar-ho als pares a final de curs.
Descripció de l’activitat
El dossier "Així sóc jo / llibreta de dibuixar-me".
Consta de 10 fulls, decorats amb un marc que enquadra un espai en blanc on els nens han de dibuixar-se. Els fulls corresponen als mesos del curs i tenen, a més a més, un espai on han d'escriure o copiar el seu nom.
L'activitat consisteix a programar mensualment una sessió per tal que els alumnes es dibuixin i recollir els fulls en un dossier final.
De fet és un recurs molt utilitzat a totes les escoles. Per aquesta ocasió, he elaborat un document amb els fulls decorats amb els marcs i un escrit introductori per explicar bé als pares quin és el sentit d'aquest treball. Si a algú li interessa es pot descarregar aquí (en versions catalana o castellana):
Per variar (jo no ho havia fet mai així), he afegit la possibilitat d'enganxar "ulls mòbils" a les creacions dels nens. Ens ha servit per reflexionar a posteriori sobre el dibuix realitzat: els alumnes analitzen la seva creació i conversant amb mi situen novament els ulls en l'esquema corporal. Tot i que no en tots els casos els és fàcil interpretar aquest dibuix penso que és un pas més enllà en el coneixement d'un mateix.
.
Les reflexions sobre l'evolució del dibuix infantil han estat consultades a les següents fonts:
L'evolució de la producció gràfica que culminarà en el dibuix figuratiu és una qüestió que ha estat descrita àmpliament pels psicòlegs evolutius en nombrosos estudis. A grans trets aquesta evolució segueix unes etapes molt clares i marcades:
Més endavant, entre els 3 i 4 anys, es travessa la següent etapa, coneguda com etapa preesquemàtica i que es caracteritza per la recerca conscient d'una forma al moment de dibuixar.
LA FIGURA HUMANA.
L'evolució del dibuix, com la d'altres habilitats (motrius, de parla, de maduració emocional...) en aquests tres anys del parvulari és espectacular. La gràcia és que en el cas del dibuix és fàcil conservar un registre d'aquests progressos en forma de recull de dibuixos. Una activitat molt bonica i emotiva és elaborar aquest dosssier durant l'any que els alumnes fan P3 (o si es vol, fins a P5) per entregar-ho als pares a final de curs.
El dossier "Així sóc jo / llibreta de dibuixar-me".
Consta de 10 fulls, decorats amb un marc que enquadra un espai en blanc on els nens han de dibuixar-se. Els fulls corresponen als mesos del curs i tenen, a més a més, un espai on han d'escriure o copiar el seu nom.
L'activitat consisteix a programar mensualment una sessió per tal que els alumnes es dibuixin i recollir els fulls en un dossier final.
De fet és un recurs molt utilitzat a totes les escoles. Per aquesta ocasió, he elaborat un document amb els fulls decorats amb els marcs i un escrit introductori per explicar bé als pares quin és el sentit d'aquest treball. Si a algú li interessa es pot descarregar aquí (en versions catalana o castellana):
Per variar (jo no ho havia fet mai així), he afegit la possibilitat d'enganxar "ulls mòbils" a les creacions dels nens. Ens ha servit per reflexionar a posteriori sobre el dibuix realitzat: els alumnes analitzen la seva creació i conversant amb mi situen novament els ulls en l'esquema corporal. Tot i que no en tots els casos els és fàcil interpretar aquest dibuix penso que és un pas més enllà en el coneixement d'un mateix.
.
Les reflexions sobre l'evolució del dibuix infantil han estat consultades a les següents fonts:
Estàs en La figura humana: un clàssic a P3 (P3)→ Plàstica P3. Torna a Inici
.png "English"){kind=small}
Genial, molt divertits!
ResponEliminaGràcies Jessica! Els ha agradat molt veure's amb aquests ulls que "miren de veritat" ;-)
EliminaSalutacions!
Me encanta ver la evolución de los dibujos de los niños. Me parece una idea estupenda y creo que te la copiare algún día jijiji.
EliminaEspero que allá por junio nos enseñes como ha quedado el libro con los dibujos de los niños.
Un abrazo Marta.
Pd: chapó por subir la versión en castellano, es un detalle por tu parte hacerlo en los dos idiomas. Es doble trabajo para ti y aun así nos lo subes en los dos idiomas. Muchas gracias ;)
Hola Laura!, a final de curso completaré la entrada con los dibujos finales! Buena idea!
EliminaLos de los materiales en castellano he empezado a hacerlo porqué recibía bastantes mails pidiendo la traducción. Si lo hago cuando preparo mis materiales no me cuesta nada ofrecer las dos versiones y así lo puede aprovechar más gente. Gracias por pasarte por aquí. Un abrazo!
És una idea súper xula.
ResponEliminaGràcies dintel, en realitat és el recull que mostra el progrés de les capacitats dels alumnes el que és un treball preciós, a que sí? A qui se li devia ocórrer inicialment? ;-)
EliminaSalutacions!
Que idea tan simpática la de ponerle ojos móviles a sus "garabatillos", así cobran vida. Me apunto la idea. ;-)
ResponEliminaA los niños tambien les ha gustado mucho. Gracias por tu comentario, Eva. Un saludo! :-)
EliminaHola. ya me imagino que a los peques les encantó añadirle unos ojos tan 'auténticos'. Quedan unos dibujos super expresivos... y seguro que ellos disfrutaron mucho con esta actividad. Seguimos en contacto
ResponEliminaMe alegro de que te gusten, Marta. Ya pronto haremos el correspondiente a octubre!
EliminaUn saludo y gracias por tu visita. :-)
En el come de mi hija hicieeon este proyecto el curso que termino ahora.es super bonito ver lo que cambian los dibujos de septiembre a junio.gracias por aportar con tu sabiduria
ResponEliminaHola! Ciertamente es una manera fantástica de evidenciar el progreso tan grande que hacen los niños. Y se disfruta tanto como familia como maestra/o. Me alegro de que te guste y gracias por dejar tu comentario. :-)
EliminaHola! quan vaig veure aquesta proposta em va semblar molt interessant, cercar la manera de documentar els processos és genial i aquesta és una d'ella.
ResponEliminaCom adaptació al material, he fet unes graelles de registre on anem anotant la nostra mida i també el nostre pes. els hi encanta!
Gràcies, Estefi. És una proposta que jo també havia vist en alguna escola i també em va agradar molt. Amb aquest recull que comparteixo aquí li vaig donar el meu toc. El que proposes tu d'ampliar-ho amb el pes i l'alçada encara millor! Gràcies per compartir-ho. Una abraçada! :-)
Elimina