search

                               

Content

APRENDRE A DIBUIXAR


RACÓ DE PLÀSTICA. DIBUIXAR ELEMENTS I PERSONATGES EXPLICATS PAS A PAS.


Agrupament/sessió
Racó de plàstica.
Parelles


Material 
• 1 làmina paper Canson DinA3.
• 
Retoladors gruixuts.

• Descripcions de dibuixos variats explicats pas a pas.

Altres


Objectius 
Dibuixar elements i personatges a partir d'indicacions donades.
•Aprendre a diferenciar entre dibuixar, servint-se de diferents colors, i acolorir els dibuixos.
Ser capaç d'aportar elements d'inciativa personal en la composició global del treball.
•Valorar les pròpies produccions.


Oferir diverses situacions de dibuix i expressió gràfica als alumnes de parvulari és quelcom molt interessant i beneficiós per al desenvolupament de les seves capacitats comunicatives. Per arribar a comunicar és necessari tenir espais per poder dur a terme el procés de creació i trobar una manera de dir.
Els nens amb molta iniciativa i capacitats de representació gaudeixen enormement d'aquestes ocasions i fan treballs molt rics i creatius. Hi ha, però, altres nens que els resulta un gran esforç perquè no tenen aquesta facilitat i de la seva imaginació no surt res sense les orientacions d'un adult. Aquests últims alumnes poden arribar a bloquejar-se força quan s'enfronten a un dibuix.
Davant d'aquesta situació cal plantejar-se si pot resultar interessant oferir models de dibuix als infants o no. 
Ens haurem de preguntar: ¿Si els ensenyem a fer un dibuix d'una determinada manera ens arrisquem a condicionar i frenar la seva imaginació i creativitat o bé, en realitat, els estem donant eines i ajudant a  trobar la seva "manera de dir"?.
La discusió és oberta. Jo em decanto per no tenir gaires manies a l'hora de donar-los models, sempre que no abusem: els infants que són bons comunicant-se plàsticament, interioritzaran el model però seran capaços de donar-hi el seu toc personal, agafar allò que els interessi, afegir-hi mil detalls i deixar de banda el que no els agradi; en canvi, els nens més insegurs, aquells que senten que allò que veuen clarament en la seva imaginació és una cosa quasi impossible de representar amb el traç en un paper, tindran una eina que els ajudarà a fer un dibuix que els altres apreciaran, es veurà reforçada la confiança en els seves capacitats i, a poc a poc, s'aniràn sentint capaços d'aventurar-se a crear sense models. 
Si el model el poden prendre com una orientació per elaborar una composició al seu aire els donarà seguretat si la necessiten. Si el model l'han de reproduir fidelment en una proposta tancada i igual per a tots els alumnes, es convertirà en una realització monòtona sense cabuda de l'expressió personal i un estereotip. En tot cas el model no és el problema.
Trobareu unes altres reflexions molt interessants sobre el dibuix i la creativitat en un post d'Elisa Hernández al seu blog Enseñando a aprender. Aprendiendo a enseñar.

Descripció de l’activitat 
Després d'aquesta declaració d'intencions, mostro una motivadora activitat de dibuix per al racó de plàstica a P5 basada en els dibuixos "per copiar":

Consisteix en l'elaboració d'un treball gràfic amb retoladors gruixuts inspirant-se en uns dibuixos molt pautats. Els he trobat al web Do 2 learn i des d'allà es poden descarregar.
És un material atractiu i fàcilment comprensible per als nens on s'aprecia com realitzar cada personatge/objecte, pas a pas, a partir d'estructures i traços molt simples.




He fet una adaptació dels diferents models: els he ampliat, tallat en tires que indiquen la seqüència de passos i també els he plegat per reforçar visualment cada etapa d'elaboració. Les tires han quedat enganxades a la paret del racó de plàstica, de manera que tothom les veu i s'evita que es perdin i es facin malbé:




Els alumnes, per parelles, van al racó i dibuixen (no han de pintar!) amb retoladors gruixuts els elements que volen. Poden canviar de cadira amb el company si necessiten mirar les pautes d'algun dibuix que està a l'altra banda del racó.





Els animo a començar comentant entre tots dos els dibuixos, personatges, objectes, que s'expliquin quins els agraden... i després inventar una història fent una composició amb alguns o tots ells. El tema és obert: dibuixar el que  vulguin.
Com que entre les mostres hi ha una princesa, un castell, un cavall i un cavaller hi ha hagut una mica de tirada cap a la representació de la llegenda de Sant Jordi. Però ha estat una llegenda força "sui generis", amb cotxes, cases de pisos, gossets i altres personatges.
Plantejar-ho els dies de Sant Jordi és una opció. A la nostra classe s'ha programat fora d'aquestes dates però, finalment, els nens s'han acabat decantant cap aquí.

Tot i així les composicions han resultat molt personals i creatives:





















Al menys la meitat dels treballs que reflecteixen les fotografies són d'alumnes que "odien" dibuixar i fan uns dibuixos ben pobres normalment. Aquests alumnes han gaudit tant com els més creatius en aquest racó.
I, en vista dels resultats, algú creu que oferint-los aquests models tan pautats s'ha condicionat la creativitat d'algun alumne?






Estàs en Aprendre a dibuixar (P5)→ Racó de plàstica.  Torna a Inici

9 comentaris:

  1. Me gusta esa secuencia para que los niños fijen la atención.
    Gracias por compartir.
    Un besico

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Blanca. Los resultados para los niños que les cuesta dibujar son espectaculares. Se quedan maravillados de lo que son capaces de hacer y se ponen supercontentos, jejeje.
      Un abrazo para ti.

      Elimina
  2. Bueno, Marta, no soy partidaria de darles a los niños-as ningún tipo de indicación, ni ejemplo para dibujar. Creo que la creatividad es espontánea, y ya se encargan en sus familias de enseñarles a "copiar". Sin embargo, cuando los chavales tienen unos 10 u 11 años... bueno, entonces si me parece el momento de ayudarles a aprender alguna que otra técnica, tanto de dibujo como de pintura.


    ResponElimina
  3. Perdona, cielo, se me ha quedado colgado el ipad y no me ha dejado darte un besito de despedida, ahora voy y te mando mil. Muakasssssssssss

    ResponElimina
  4. Bién: debate! :-)
    Ya dije que copiar, para mi, era una opción interesante "si no se abusa".
    Evidentemente que creo que lo mejor es dejar a los niños expresarse libremente y que hay que planificar, cuantas más mejor, actividades artísticas con propuestas abiertas durante todo el parvulario. Pero no me preocupa ofrecer, de vez en cuando, un modelo. Pienso que no hace ningún daño y puede servir para trabajar otros aspectos como la percepción espacial, el análisis visual o la secuencia de pasos en el dibujo.
    Para los niños inseguros en el dibujo puede ser una oportunidad de desencallarse y ese dibujo copiado puede evolucionar hacia un estilo propio igual que evoluciona la letra manuscrita de una persona con los años. El trazo al escribir de un adulto no tiene nada que ver con el que hacíamos como alumnos de primaria y bien que nos machacaron con la caligrafía, jejeje.
    Bueno, solo era una actividad entre otras del rincón de plástica, pero agradezco mucho tu crítica y que así reflexionemos sobre el tema, que pienso que es importante.
    Un abrazo desde la playa, Blanca!! (también me da tiempo a bañarme, jajaja)

    ResponElimina
  5. Hola: pues a mi la idea me gusta porque hay niños que también necesitan un empujón para dejar salir su creatividad y si no se pasan todo el año dibujando el mismo monigote. De repente se inspiran y te sorprendes de lo que había dentro de su cabeza jejeje. Mi mail es mirenlucas@hotmail.com, si me mandas un mail te mando unos modelos muy chulos para jugar con ellos a dibujar. Aunque a lo mejor los tienes. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues bienvenida tu opinión, también, Miren. En verdad es una cuestión que admite muchos puntos de vista.
      Me encantará ver esos dibujos que me ofreces. Te agradeceré que me los envies a solsmarta@gmail.com
      Merciiiii :-)

      Elimina
  6. Hola, nos encontramos con sensaciones opuestas. Por un lado intentar que los niños sean creativos y que experimenten y por otro darle modelos para empujarlos a hacer otras cosas. A mi la verdad si que me preocupa que copien un modelo y se encasillen en eso, lo digo casi por mi que no se dibujar, pero también me preocupo cuando constantemente me dicen que no saben hacer lo que les pides y al final acaban haciendo croquetas con patas para hacer cualquier animal, jejej para una cosa u otra pienso que la observación es importante, los niños más maduros acaban ponen los detalles antes que los demás quizás porque tienen más capacidad de observación , así que puede que no venga mal un poquito más de ayuda como está que ofreces, eso si, después de experimentar un poquito. Buen rincón Marta, tomo nota!! O copio, jaja. Un besico

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa!
      Reconozco que es un tema complejo éste de ofrecer modelos y fomentar la creatividad.
      Aunque creo que le tenemos que quitar "dramatismo". Nos pasamos la vida ofreciendo modelos de todo tipo y cuesta muchísimo que los interioricen, o no?! Por tanto yo pienso que ofrecer "un" modelo, "una" vez, no causa ningún daño y, alternarlo con otras propuestas abiertas y actitudes abiertas, incluso puede ser enriquecedor.
      Esa es la idea que yo perseguía con esta actividad (que es solo una propuesta de ese tipo entre otras muchas más libres).
      A mí me preocupa mucho más que todos los niños tengan que hacer una misma tapa de álbum de final de trimestre, por ejemplo, en verano: "unos risueños pececitos echando burbujitas, un fondo azulón con olitas y un alegre cangrejito saludando con sus pinzas desde la arena..." (en mi vida he visto un cangrejo en la playa de mi pueblo!). Tapas uniformes y de temática escogida por los maestros!!! Lo vemos cada trimestre en casi todas las aulas y escuelas y nadie parece asustarse por ello. Para mi eso si que es una de las actividades plásticas mas anticreativas que hay.
      Así que me quedo mil veces esos animales-croquetoides con patas que tu me comentas, que quizás después de pasar por mi rincón de dibujo, se estilicen un poco!! jejeje, aunque no creo...
      Muchas gracias por tu comentario!! Un abrazo.

      Elimina



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

QUI SÓC

QUI SÓC
Marta Montero. Mestra d'educació infantil. Vaig arribar a l'escola sense una especial vocació i després de fer unes quantes voltes. M'hi vaig sentir còmoda. Potser per això, anys més tard, encara tinc arguments per continuar-hi. TresQuatreiCinc és l'espai on recullo les activitats que faig a classe amb els nens de Tres, Quatre i Cinc anys. Per a mi i per a tots els que les puguin trobar interessants. Benvinguts.

Contacta'm

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

.

.

segueix-me a

  Seguir a TresQuatreiCinc a Google+ Seguir a TresQuatreiCinc a Twitter

Seguidors

Google+ Seguidors

Pel que fa als continguts...

Llicència de Creative Commons
TresQuatreiCinc de Marta Montero està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Tradueix

English plantillas curriculums vitae French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Portuguese

La meva llista de blocs