JOCS DE MATEMÀTIQUES. COMPROVACIÓ D'HIPÒTESIS
Agrupament/sessió
Jocs de matemàtiques.
Material
• 3 cordes de diferents llargades.
Altres
Jocs de matemàtiques.
Material
• 3 cordes de diferents llargades.
Altres
Objectius
•Fer suposicions sobre qualitats i relacions entre objectes a partir d'una primera observació.
•Aplicar estratègies per comprovar la certesa o no de les suposicions.
•Reflexionar sobre les nocions de llargada (llarg, més curt, tant llarg, lluny, a prop).
•Fer suposicions sobre qualitats i relacions entre objectes a partir d'una primera observació.
•Aplicar estratègies per comprovar la certesa o no de les suposicions.
•Reflexionar sobre les nocions de llargada (llarg, més curt, tant llarg, lluny, a prop).
Desenvolupament
Aquesta activitat no és purament matemàtica. Tot i que es parla de qualitats d'alguns objectes, com la llargada, o relacions topològiques lluny / a prop les intuicions sobre aquestes nocions dels nens de 5 anys són força ajustades i hi ha pocs errors.
Per tant la plantejo perquè m'interessen altres aspectes del raonament que tenen més a veure amb la formulació d'hipòtesis o suposicions que després s'hauran de comprovar.
La idea que persegueixo és que a partir de l'observació dels tres elements, les tres cordes enrotllades, fem una anàlisi de la situació. Que n'extreguem informació abans de manipular-les: prendre consciència de què intuim d'elles veient-les plegades, que recopilem d'alguna manera aquesta informació (en aquest cas jo concreto i escric les intuicions i hipòtesis) i que ells apuntin els resultats esperats.
És a partir d'aquest treball de reflexió que manipularem les cordes intentant comprovar cada suposició. Consensuarem l'actuació i finalment tornarem a la nostra "pissarra-qüestionari" i modificarem el s'hi recull en funció dels resultats obtinguts.
Ara sí: Desenvolupament de la sessió.
Els presento tres cordes enrotllades i els demano, abans de tocar-les, que ens imaginem coses sobre elles.
-Què són?
-Seran iguals les tres cordes?
Aquestes preguntes obren foc i comencen les hipòtesis.
Comento que és molt important que reflexionem abans de començar sobre aquells objectes, que recordem les suposicions i que després quan les desenrotllem comprovem tot el que ens imaginàvem.
Amb rapidesa les ordenen: la vermellosa, la més curta; la gruixuda, la gran (puntualitzem: llarga en comptes de gran); la que queda, la mitjana.
-Com ho sabem?-pregunto
-Perquè aquesta (assenyalen la llarga) té més rodones. (És una manera de dir que fa més bucles).
-Deu ser tan llarga com...?-insisteixo perquè s'esforcin una mica més.
-Segur que fins la paret!- diu un company.
-No, fins al sostre!- diu una altra.
-Quines cordes s'assemblaran més? la curta i la mitjana?, la mitjana i la llarga?
A la pissarra apunto les preguntes i idees que ens van sorgint.
Un cop recollit per escrit el que creiem que es produirà en desplegar i comparar les cordes, procedim.
Una a una apareixen les respostes, i també algunes necessitats com ara haver d'enganxar els extrems de les cordes des d'un mateix inici perquè sinó no hi ha manera de ser objectius (els nens que aguanten la corda més curta es van allunyant de l'origen per acostar-se a l'extrem final de la següent corda en llargada).
I necessàriament vivenciem l'espai. Les cordes més llargues arriben més lluny. Conceptes com "camí llarg", "camí curt", "més lluny", "a prop"... se'ns fan ben evidents.
I encara altres dubtes: seran iguals si les posem en vertical? Arribaran al sostre?
Explorades totes les possibilitats és el moment de recuperar la nostra pissarra amb anotacions. Analitzem cada qüestió plantejada i marquem com a correcte el que vam suposar amb encert i tatxem el que no s'ha acomplert.
Ha sigut una bona estona de jugar a pensar i de practicar habilitats de raonament que ens han fet veure que, de vegades, les nostres suposicions no es corresponen amb la realitat. També s'ha posat de manifest que de l'anàlisi dels indicis observables d'una situació podem extreure un coneixement força aproximat de les coses.
Tot això, modestament, és que planteja l'adult i no crec necessari explicitar-ho als nens amb aquestes paraules. Petites explicacions planeres i la vivència compartida ja els posa en situació d'aprenentatge.
Per tant la plantejo perquè m'interessen altres aspectes del raonament que tenen més a veure amb la formulació d'hipòtesis o suposicions que després s'hauran de comprovar.
La idea que persegueixo és que a partir de l'observació dels tres elements, les tres cordes enrotllades, fem una anàlisi de la situació. Que n'extreguem informació abans de manipular-les: prendre consciència de què intuim d'elles veient-les plegades, que recopilem d'alguna manera aquesta informació (en aquest cas jo concreto i escric les intuicions i hipòtesis) i que ells apuntin els resultats esperats.
És a partir d'aquest treball de reflexió que manipularem les cordes intentant comprovar cada suposició. Consensuarem l'actuació i finalment tornarem a la nostra "pissarra-qüestionari" i modificarem el s'hi recull en funció dels resultats obtinguts.
Ara sí: Desenvolupament de la sessió.
Els presento tres cordes enrotllades i els demano, abans de tocar-les, que ens imaginem coses sobre elles.
-Què són?
-Seran iguals les tres cordes?
Aquestes preguntes obren foc i comencen les hipòtesis.
Comento que és molt important que reflexionem abans de començar sobre aquells objectes, que recordem les suposicions i que després quan les desenrotllem comprovem tot el que ens imaginàvem.
Amb rapidesa les ordenen: la vermellosa, la més curta; la gruixuda, la gran (puntualitzem: llarga en comptes de gran); la que queda, la mitjana.
-Com ho sabem?-pregunto
-Perquè aquesta (assenyalen la llarga) té més rodones. (És una manera de dir que fa més bucles).
-Deu ser tan llarga com...?-insisteixo perquè s'esforcin una mica més.
-Segur que fins la paret!- diu un company.
-No, fins al sostre!- diu una altra.
-Quines cordes s'assemblaran més? la curta i la mitjana?, la mitjana i la llarga?
A la pissarra apunto les preguntes i idees que ens van sorgint.
Un cop recollit per escrit el que creiem que es produirà en desplegar i comparar les cordes, procedim.
Una a una apareixen les respostes, i també algunes necessitats com ara haver d'enganxar els extrems de les cordes des d'un mateix inici perquè sinó no hi ha manera de ser objectius (els nens que aguanten la corda més curta es van allunyant de l'origen per acostar-se a l'extrem final de la següent corda en llargada).
I necessàriament vivenciem l'espai. Les cordes més llargues arriben més lluny. Conceptes com "camí llarg", "camí curt", "més lluny", "a prop"... se'ns fan ben evidents.
I encara altres dubtes: seran iguals si les posem en vertical? Arribaran al sostre?
Explorades totes les possibilitats és el moment de recuperar la nostra pissarra amb anotacions. Analitzem cada qüestió plantejada i marquem com a correcte el que vam suposar amb encert i tatxem el que no s'ha acomplert.
Ha sigut una bona estona de jugar a pensar i de practicar habilitats de raonament que ens han fet veure que, de vegades, les nostres suposicions no es corresponen amb la realitat. També s'ha posat de manifest que de l'anàlisi dels indicis observables d'una situació podem extreure un coneixement força aproximat de les coses.
Tot això, modestament, és que planteja l'adult i no crec necessari explicitar-ho als nens amb aquestes paraules. Petites explicacions planeres i la vivència compartida ja els posa en situació d'aprenentatge.
Estàs en Les tres cordes (P5)→ Matemàtiques P5. Torna a Inici
una experiencia fantásticas, gracias, me la guardo. un beso
ResponEliminaGracias Blanca, a ti por leerla!! :-)))
ResponEliminaUn abrazo.
Hola Marta!!
ResponEliminaM'encanta la presentació del teu bloc i la manera de treballar que teniu a Infantil.. No el coneixia fins que vas passar per Plastiquem. Gràcies pel teu comentari. Una forta abraçada i fins aviat.
Hola Espe.
ResponEliminaMil gràcies per les teves paraules. Jejeje, jo fa temps que et segueixo a tu per inspirar-me. Seguim en contacte! ;-)