VA DE SUMES (+)

JOCS DE MATEMÀTIQUES. SUMES, L'ALGORITME DE LA SUMA

---

Agrupament/sessió
Jocs de matemàtiques.
Gran grup.

Material 
• Suport (pissarra o altres)
• Targetes amb sumes correctes i incorrectes.

Altres

Objectius 
•Iniciar-se en el descobriment de l'algoritme de la suma en una situació lúdica i a resoldre entre tots.
•Adonar-se que diferents quantitats en ajuntar-se donen la mateixa quantitat final.
•Trobar estratègies per identificar si una igualtat (l'operació recollida al paper) és correcta o no.

A P3 i a P4 hem treballat sovint la suma de quantitats, sempre des d'una vessant purament manipulativa. He anat plantejant  activitats diverses que implicaven ajuntar conjunts d'elements per poder-los observar físicament i comptar-los.

A P5 mentre prosseguim amb la manipulació de materials que es poden comptar (molt necessària encara) entrem de ple en el càlcul mental -sense material- i ens iniciem en la representació gràfica d'operacions molt simples.

Els nens d'aquesta edat presenten molta més capacitat d'operar amb quantitats petites. 

És per això que, tot pensant en l'any vinent, a la classe utilitzem diferents maneres de representar les quantitats i d'operar amb elles. Les escrivim en forma de suma, però no fem sumes a la babalà sinó que fem que tinguin una significació i una utilitat clara. I són molt simples.

Per exemple, des del començament de curs, quan controlem l'assistència en les rutines matinals (passar llista), representem gràficament els alumnes que no han vingut a l'escola. Sempre falta un o altre company. 

Durant el primer trimestre, diàriament, vam representar les quantitats amb els dits: "en una mà el nombre de nenes que no han vingut", i a l'altra mà "el nombre de nens que no han vingut". Aleshores verbalment recolliem l'expressió "dues nenes i un nen són tres nens que no han vingut" (comptàvem els dits). I apuntavem a la pissarra un 3.

Ara des del segon trimestre, representem amb números aquesta situació i la recollim en forma de suma: 2+1=3. 

M'agrada explicar-los que els números també ens permeten descriure situacions, com ho fan les lletres.

Faig molt d'èmfasi en l'expressió "més" que equival a "i", i "igual" que equival a "són". 

Fa molts dies que ho fan sistemàticament, amb rapidesa i sense dubtes.

Avui, però, s'ha produit una situació que feia temps que no passava: no ha faltat cap nen!.

Llavors, un alumne ha exclamat: -doncs avui no podem fer la suma!!!, a la qual cosa, un altre, li ha respost: -i tant que si! podem fer 0 més 0 que són 0.

Hi ha hagut un moment de discussió però han sortit voluntaris a explicar-ho.

Ha estat l'ocasió ideal per estirar una mica el fil de les sumes.

Com que n'hi havia que no estaven convençuts, els he proposat  un joc de "veritat" o "mentida" (que havia vist en un pin de pinterest) i he preparat una bateria de sumes per classificar-les, entre tots,  com a correctes o incorrectes.

L'activitat ha resultat del tot improvisada i molt ràpida de muntar. Ha funcionat molt bé:

Descripció de l’activitat

•Tallar alguns fulls en 6 parts. Apuntar una suma senzilla en cada paperet i repartir-ne un per a cada nen. (Evidentment un dels paperets deia: 0+0=0)

•Explicar als nens que hi ha sumes que estan malament, que el paper diu una "mentida", i que altres sumes són correctes i el que es recull al paperet és "veritat".

•Dividir la pissarra en dues parts: en una escriure un cartell que digui "VERITAT". En l'altra, "MENTIDA"

•Cada nen estudia la seva suma i surt a explicar-la als altres.

És important que "llegeixin" bé l'expressió:

"CINC més DOS és igual a 1" 

i, a continuació, que decideixin si és veritat o mentida i la col·loquin en el lloc de la pissarra que correspongui.

De vegades, s'han adonat si éren correctes o incorrectes a primer cop d'ull. En altres ocasions, ha estat necessari discutir, fer la comprovació comptant amb els dits (he de dir que utilitzar, de tant en tant, el comptatge amb dits o material ho trobo útil i complementari a l'exigència de la representació mental. Si ha de servir perquè l'infant que dubta o té inseguretat es convenci, benvingut sigui el comptatge!).

Per acabar, hem comptat les sumes per tipus, per saber si n'hi havia més de correctes o d'incorrectes. Hem comptabilitzat la puntuació.

D'aquesta estona de valorar les sumes han sortit algunes "perles", aquells raonaments dels infants que sorprenen de manera positiva els mestres :

Un exemple: 

Quan acabàvem, una nena molt eixerida insistia que la suma 6+2=8 no estava bé. Ho hem comprovat:  hem comptat amb els dits i ha tornat a dir que no podia ser... quan li he demanat que em digués perquè, m'ha contestat, fent-se entendre com podia, que el 8 ja havia sortit en la suma 4+4=8 i, per tant, si 8 són 4 i 4 no podia ser que 6 i 2 també fossin 8, perquè el 8 ja estava ocupat!

I què dir del comentari que ha donat lloc a aquesta activitat?:

"-Avui no podem fer sumes!" que amb la lògica infantil respon a... si no hi ha nens per sumar (perquè ningú s'ha quedat a casa), no hi ha suma!. Doncs també és veritat.

Són aquells moments màgics en que els nens posen de manifest les seves estratègies de raonament i s'ha d'admetre que una miqueta de raó si que la tenen.

Ara tocarà seguir el treball amb la descomposició dels números per entendre que sis més dos fan vuit...

Nota: és una activitat que pot adaptar-se fàcilment per ser treballada al racó de matemàtiques, com es fa en aquesta proposta.

---

Estàs en Va de sumes (+) P5→ Matemàtiques P5.  Torna a Inici