LA FIGURA HUMANA: UN CLÀSSIC A P3

PLÀSTICA/DIBUIX. ESQUEMA CORPORAL I REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA.

---

Agrupament/sessió

Plàstica.

Mig grup mentre l'altre mig grup fa racons de joc autònomament.

Material 

• Paper i llapis (o retoladors)

• Ulls mòbils de diferents mides.

Altres

Objectius 

• Adquirir progresivament precisió en el traç. 

• Avançar en les capacitats de representació de la realitat (un mateix).
• Deixar constància de l'evolució en l'adquisició del propi esquema corporal i elaborar un recull per portar a casa a final de curs.

El dibuix és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infantesa i que ens permet conèixer diferents aspectes del desenvolupament infantil. Dibuixar és una activitat plaent des del primer moment en què l'infant és capaç d'agafar un estri que guixi i, d’altra banda, és una forma d’imitació de la realitat. Té un important component cognitiu, ja que reflecteix la comprensió que l’infant té de la realitat, la seva representació espacial i de quina manera concep les coses. 
L'evolució de la producció gràfica que culminarà en el dibuix figuratiu és una qüestió que ha estat descrita àmpliament pels psicòlegs evolutius en nombrosos estudis. A grans trets aquesta evolució segueix unes etapes molt clares i marcades:

La primera etapa es la etapa del gargot. Primer un gargot molt descontrolat, després més definit i finalment un "gargot amb nom", que sense aconseguir tenir definició sí que té un significat per a l'infant. Dins d'aquest període, abans d'anar a l'escola, el nen comença a donar nom als seus dibuixos però els modifica a mida que progressa aquest dibuix i el que va començant sent un gos es transforma en una piscina i finalment pot ser un vaixell. 
Més endavant, entre els 3 i 4 anys, es travessa la següent etapa, coneguda com etapa preesquemàtica i que es caracteritza per la recerca conscient d'una forma al moment de dibuixar.

LA FIGURA HUMANA. 

Es podria dir que la representació de la figura humana és un dels temes preferits dels infants a l’inici de l'etapa preesquemàtica. Apareixen els primers dibuixos de persones, ninots molt característics, que acostumen a ser cercles amb marques que representen els ulls, el nas i la boca. És una forma similar a un capgròs que, a mesura que l’infant creix, també evoluciona: d'aquest cap sortiran unes línies que seran braços i mans rudimentàries, hi apareixeran cames i peus, més endavant el tronc, molt abans que el coll... Finalment, cap als cinc anys d’edat la figura humana aconsegueix una certa estabilitat en la configuració. El tronc apareix dividit entre la part superior i inferior i es pot distingir gràficament el sexe masculí del femení.

Dins d'aquesta evolució gràfica s'evidencien grans avenços pel que fa a la consciència i sensibilitat respecte a les parts del propi cos. Són el fruit de totes les vivències del nen en el seu entorn més immediat. I tot plegat contribueix a l'organització i interiorització del propi esquema corporal.
L'evolució del dibuix, com la d'altres habilitats (motrius, de parla, de maduració emocional...) en aquests tres anys del parvulari és espectacular. La gràcia és que en el cas del dibuix és fàcil conservar un registre d'aquests progressos en forma de recull de dibuixos. Una activitat molt bonica i emotiva és elaborar aquest dosssier durant l'any que els alumnes fan P3 (o si es vol, fins a P5) per entregar-ho als pares a final de curs.

Descripció de l’activitat 
El dossier "Així sóc jo / llibreta de dibuixar-me".
Consta de 10 fulls, decorats amb un marc que enquadra un espai en blanc on els nens han de dibuixar-se. Els fulls corresponen als mesos del curs i tenen, a més a més, un espai on han d'escriure o copiar el seu nom.
L'activitat consisteix a programar mensualment una sessió per tal que els alumnes es dibuixin i recollir els fulls en un dossier final.

De fet és un recurs molt utilitzat a totes les escoles. Per aquesta ocasió, he elaborat un document amb els fulls decorats amb els marcs i un escrit introductori per explicar bé als pares quin és el sentit d'aquest treball. Si a algú li interessa es pot descarregar aquí (en versions catalana o castellana):

Per variar (jo no ho havia fet mai així), he afegit la possibilitat d'enganxar "ulls mòbils" a les creacions dels nens. Ens ha servit per reflexionar a posteriori sobre el dibuix realitzat: els alumnes analitzen la seva creació i conversant amb mi situen novament els ulls en l'esquema corporal. Tot i que no en tots els casos els és fàcil interpretar aquest dibuix penso que és un pas més enllà en el coneixement d'un mateix.

.


Les reflexions sobre l'evolució del dibuix infantil han estat consultades a les següents fonts:

http://salaamarilla2009.blogspot.com.es/2010/03/etapas-del-dibujo-en-el-nino.html   Sandra Luz

http://www.recercat.cat/bitstream/handle/10854/3408/trealu_a2014_samper_lara_representacio_figura_humana.pdf?sequence=3   Lara Samper

---

Estàs en La figura humana: un clàssic a P3 (P3)→ Plàstica P3.  Torna a Inici