EL PAS DELS DIES A P5


MATEMÀTIQUES. ORGANITZACIÓ ESPACIO-TEMPORAL. EL PAS DELS DIES I EL CALENDARI.


Agrupament/sessió
Rutines. Matemàtiques (però també enfoc globalitzat). 
Gran grup.

Material 
• Calendari setmanal.
• Calendari mensual.

Altres


Objectius 
•Avançar en l'adquisició de nocions temporals: matí i tarda, la setmana, el mes i l'any. 
•Aprendre a situar-se en el temps: anticipar, recordar.
•Aprendre a interpretar una graella de dades (els dies de la setmana, els mesos, els números dels dies i mesos).
•Progressar en el coneixement del pas del temps de manera cíclica: les setmanes es succeeixen, la seqüència i durada  similar dels mesos (el primer dia, l'últim i el canvi de mes).
•Adonar-se de la gran quantitat de dies passats des de l'inici del curs.
•Acostumar-se a escriure la data "llarga" i "curta", perquè la fem així, què indica.

Desenvolupament 
Aquesta activitat no és pròpiament una activitat matemàtica. Forma part de les rutines diàries i té molts enfocaments disciplinars: coneixement del medi social i natural, llenguatge verbal i també, matemàtic. Però la recullo aquí com a procediment de l'anàlisi de dades que suposa interpretar calendaris i graelles de diferents tipus: setmanal i mensual, i fins i tot (a final de curs), anual.

Des de ben petits els alumnes es troben que a l'escola ens entestem a parlar i definir els dies. A P3 els parlem dels dies de la setmana i del matí i la tarda: "avui som dilluns", "Ara ja és la tarda perquè ja hem dinat"... Ells ho repeteixen com uns llorets però es fan uns bons embolics.
A P4 els insistim més amb els mesos. Just comencen a entendre que és el matí i no la tarda i els ataquem amb que "ja no és novembre, que a partir d'avui en direm desembre"... I ells, desitjosos de complaure'ns repeteixen "desembre"!.
Finalment, a P5, ara si que estan molt més preparats, ja podem raonar conceptes més abstractes amb ells. S'ho empassen tot (perquè ho entenen) i a més s'hi anticipen o ens qüestionen i corregeixen.

El calendari, com a eina de registre de totes aquestes dades i com a base per recolzar el treball sobre les nocions temporals és imprescindible al parvulari. N'hi ha de moltes menes, de calendaris, i en general, (pel que jo he vist i he fet servir moltes vegades també), el més estès és un calendari mensual de tipus quadrícula amb moltes variants: comercial, elaborat pels propis mestres,  amb caselles buides per escriure'n el número o per dibuixar el temps que fa; editat amb números per encerclar...



Però sempre m'ha preocupat com veuen els nens aquest garbuix de dades, com interpreten el munt de números que revisem amb ells cada dia. Penso que se'ls deu aparèixer com una gran imatge de números que acaben acceptant sense gaire convicció.

Amb els anys de feina he trobat una manera de treballar el temps i el calendari que em satisfà més que aquest de la graella, que em sembla molt respectuosa amb les capacitats de comprensió de cada edat. I que a P5 acaba oferint-los una visió de conjunt de tot el temps que conforma un any (o més ben dit, un curs) que interioritzen molt bé.

Pas a pas.
En una versió molt simple a P3 només insisteixo en els dies de la setmana, esmentant de passada el nom del mes. Omplim una senzilla graella setmanal de set caselles on una línia verda delimita el matí i la tarda. Però fem l'èmfasi en el nom del dia i si és el matí o la tarda.



A partir de P4, però, utilitzo un calendari de format linial combinat amb l'organitzador setmanal que ja coneixien de P3

En aquest calendari linial tots els dies d'un mateix mes segueixen una línia numèrica. D'aquesta manera els alumnes perceben clarament que el mes comença el dia 1 i no s'acaba fins l'última casella (28, 30 o 31). Així, tots els dies d'aquella línia pertanyen al mes "tal".



Cada nou mes, situem una tira a la part alta de la pissarra, sobre el lloc on escrivim la data i sota el nostre organitzador setmanal. Només hi diu el nom del mes i la quadrícula de números fins l'últim dia.


El que fem es delimitar les setmanes mitjançant un marc de cartró i traspasem les dades a la graella setmanal que coneixen molt bé perquè la fem servir des de P3.


Per exemple: la setmana del dilluns/9 al diumenge/15 de juny, quedarà reflectida a l'horari setmanal de la següent manera (Això ho fem el dilluns en començar l'escola i ens ajuda a refrescar l'organització d'activitats setmanals):


Aquest model proporciona una visió de la llargada, (visual però també temporal perquè passen molts dies per acabar de marcar tota la tira), del que dura un mes. Realment són molts dies.
De la mateixa manera es visualitza molt clarament que el patró setmanal es va repetint i fragmenta el mes en unitats temporals més petites: les setmanes.

Finalment, quan un mes s'acaba, se'ls pot explicar amb naturalitat que s'imposa un canvi de nom: passem a una altra tira o mes que es diu d'una altra manera.

A P4, únicament substitueixo el mes gastat per la tira del nou mes i recomencem les rutines. Però a P5, els mesos passats i finalitzats, no els llenço sinó que els col·loco en un pany de paret al seu abast perquè els agrada reflexionar sobre ells: recordar dades recollides, repassar la seqüència dels números...


D'aquesta manera anem construint un calendari anual, al ritme que avancen els nostres dies a l'escola, i que ens dóna una visió molt clara dels mesos i els dies passats des dels primers dies del curs. 
És tan visual que es fa fàcil assimilar que els mesos són unitats temporals que contenen els dies viscuts, que tenen una durada similar però no igual, que comencen i s'acaben, que alguns dels dies van passar activitats i fets importants per a la nostra classe i que ho varem marcar al seu moment per recordar-ho...


En aquest mural, (que hem d'apedaçar amb cel·lo de tant que el toquen) els números dels dies queden aliniats i ordenats, s'hi pot constatar que tots  els mesos comencen pel dia 1, que no tots els mesos tenen els meteixos dies:



I indiquen molt bé perquè podem fer una data "llarga" (DILLUNS, 3 de MARÇ del 2014) o bé una data "curta" (3-3-2014) si substituim el nom del mes pel cardinal que l'identifica.



En fi, una feinada de raonament matemàtic (i d'altres aspectes) que exigim als nens, que es pot fer de moltes maneres, però que a mi em convenç més que altres i que m'ha donat bons resultats.





Estàs en El pas dels dies a P5 (P5)→ Matemàtiques P5.  Torna a Inici

4 comentaris:

  1. Muchas gracias. Me he gustado mucho cómo lo trabajas! Yo he usado siempre el calendario tipo cuadrícula pero voy a cambiar a este sistema, que me parece mucho mejor para ver el paso del tiempo!
    Un saludo!
    Elisa
    http://www.aprendiendoeninfantil.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elisa. Todas las maneras son válidas pero así me pareció más visual y me funciona muy bien en clase. A ver que tal te va a ti, ya me dirás. Un saludo :-)

      Elimina
  2. Bienvenida al nuevo curso, corazón. Ya estamos dispuestas a dar lo mejor de nosotras mismas, así que ánimo, cariño y mucha positividad.

    Gracias por estos calendarios, nosotras los solemos tachar en uno de pared que solemos coger en enero de una caja de ahorros. Son números muy grandes y están muy bien organizados, con las fiestas y todo. Pero ha habido uno que me ha gustado y lo mismo se lo digo a las de 5 años.

    Miles de besos, cielo.

    ResponElimina
  3. Hola Blanca. Aquí estamos, a tope para empezar otra vez, jejeje.
    Me gusta probar cosas nuevas y transformé un calendario de pared en un calendario lineal y la verdad es que a mi me dio muy buenos resultados.
    Seguimos en contacto este nuevo curso! ;-) Un saludo para ti!

    ResponElimina