JOCS DE MATEMÀTIQUES. GEOMETRIA, RELACIONS TOPOLÒGIQUES.
Agrupament/sessió
Jocs de matemàtiques.
Material
• Qualsevol material simbòlic: fustetes, ninos, cintes, papers, taps d'ampolles...
Altres
Jocs de matemàtiques.
Material
• Qualsevol material simbòlic: fustetes, ninos, cintes, papers, taps d'ampolles...
Altres
Objectius
•Reflexionar sobre les relacions físiques i topològiques entre els personatges i elements d'un conte conegut.
•Anar aprenent a posar-se en altres punts de vista, entendre que el que un veu no és el mateix que veu el company de l'altra banda.
•Aprendre a expressar amb propietat, utilitzant les paraules adequades, allò que es veu amb la vista.
•Reflexionar sobre les relacions físiques i topològiques entre els personatges i elements d'un conte conegut.
•Anar aprenent a posar-se en altres punts de vista, entendre que el que un veu no és el mateix que veu el company de l'altra banda.
•Aprendre a expressar amb propietat, utilitzant les paraules adequades, allò que es veu amb la vista.
Desenvolupament
Recentment he tingut la sort d'assistir a unes quantes sessions de portes obertes del GAMAR, el gabinet de recursos matemàtics de la Universitat de Girona, creat i dirigit per la didacta de les matemàtiques MªAntònia Canals. En aquestes sessions, adreçades periòdicament a educació infantil, els mestres podem conversar amb la MªAntònia, gaudir de les seves explicacions, conèixer i tocar els materials matemàtics creats o recopilats per ella i reflexionar sobre les diferents disciplines matemàtiques. Realment interessant.
Recentment he tingut la sort d'assistir a unes quantes sessions de portes obertes del GAMAR, el gabinet de recursos matemàtics de la Universitat de Girona, creat i dirigit per la didacta de les matemàtiques MªAntònia Canals. En aquestes sessions, adreçades periòdicament a educació infantil, els mestres podem conversar amb la MªAntònia, gaudir de les seves explicacions, conèixer i tocar els materials matemàtics creats o recopilats per ella i reflexionar sobre les diferents disciplines matemàtiques. Realment interessant.
Una proposta seva, segurament força coneguda perquè l'ha explicat moltes vegades al llarg de la seva carrera divulgativa, és la d'aprofitar els contes tradicionals per treballar conceptes matemàtics, especialment la geometria.
Amb aquest propòsit, en una sessió, ens va explicar com fer servir el conte de la Caputxeta Vermella per fer reflexionar als nens sobre l'espai i les relacions topològiques.
Necessitem:
Qualsevol element que representi els personatges i els altres elements del conte. En el meu cas remenant a la caixa de fustetes he trobat de tot per simbolitzar cases, arbres del bosc, el llop...
Quan he explicat als nens que els parlaria d'una història que té com a personatges una mare, una filla i una àvia, de seguida m'han clissat i han sabut de què es tractava. Han suggerit buscar figures dels Playmobils per fer de Caputxeta, mare i àvia.
Per a la meva sessió he començat posant a la rotllana un llarg tapís. M'he erigit en narradora de la història, i he començat a col·locar els personatges i objectes mentre parlava, com qui no vol la cosa...
He volgut mantenir l'expectativa i no admetre que era el conte de la Caputxeta. A cada frase meva, però, més segurs estaven d'haver-me descobert.
He seguit la història però cometent errors que feien autoafirmar-se els nens en les seves sospites. La idea era que em rectifiquessin i verbalitzessin aquests errors, de fet és la manera que reflexionin en veu alta i argumentin els perquès de les seves conviccions.
Algunes situacions importants en aquest conte i que tenen un contingut matemàtic al darrera:
•Ubicació de les cases de la Caputxeta i l'àvia. Presentar els personatges: una mare que crida la seva filla i l'envia a portar uns aliments a casa de la seva àvia.
Si posem una casa davant de l'altra, els nens protestaran indignats: així no és la història, la casa era molt lluny!!!. En el nostre cas hem tingut voluntaris que l'han col·locat a l'altra punta de l'espai en una ubicació mínimament acceptable.
•El bosc.
La caputxeta ha de travessar un perillós bosc per arribar a casa de l'àvia.
Alineo els arbres fent una filera que la Caputxeta ha de sortejar fent ziga-zaga. Novament queixes! Els arbres no estan mai en filera al bosc!!!
Faig una segona composició grotesca. Els atravesso ben enganxats formant un mur compacte. No ho accepten. Els arbres no es poden tocar els uns amb els altres, i a més... per on passarà la Caputxeta?
Algú pren la iniciativa i diu que els arbres estan... "així" i ho explica amb les mans.
Ara sóc jo que no ho accepto. "Així" vol dir moltes coses, o sigui, que m'han de dir les paraules correctes. Fent un esforç comunitari trobem la definició "escampats". Ara si, " els arbres, al bosc, estàn escampats sense ordre, uns aquí, uns altres allà".
•Els camins. Aquest és, potser, l'element més important del conte: els camins que es creuaràn en el bosc i la llargada d'aquests.
Amb tota la intenció de provocar-los faig sortir dos camins des de casa de la Caputxeta fins el bosc.
Els situo a propòsit ben divergents. Situo la Caputxeta fent el seu camí i el llop al fons de l'altre camí.
Immediatament ho refusen. Mai de la vida! Així no hi ha manera que es trobin. El camí del llop ha de trobar el camí de la Caputxeta.
M'obliguen, doncs, a fer una cruïlla de camins per tal que pugui continuar el conte.
Finalment, després de l'engany pretés pel llop, la caputxeta continua càndidament el seu camí.
Faig un intent, encara, de posar-los en situació de repte: des de la cruïlla els dos camins segueixen paral·lels fins a la porta de l'àvia. Però s'alcen noves veus en contra.
Ha calgut fer un camí ben ple de corbes que facin que la pobra Caputxeta arribi massa tard a casa de l'àvia i es desencadeni la tragèdia... Com els agrada!
I així ha continuat el conte, situant-lo en un escenari d'una mida molt adequada per poder fer-se una idea de l'espai físic i de les relacions que es produeixen entre els elements que hi conté, fent i desfent i posant paraules al que ja sabem.
Aquests són, per posar uns exemples, alguns dels continguts matemàtics relacionats amb la geometria i les relacions topològiques en el conte de la Caputxeta:
•A prop i lluny
•Disposició aleatòria, disposició en filera, els patrons, concepte d'"atravessat", a l'altra banda del bosc...
•Línies (camins) divergents, punts d'intersecció entre dues línies
•llarg i curt
•A dins i a fora de la casa, dins i fora de la panxa del llop
•Obert i tancat (la porta de casa de l'àvia)
Buscant i pensant segur que es poden trobar molts altres.
De fet, la majoria dels contes tradicionals i coneguts pels infants poden desglossar-se en continguts matemàtics. Són un magnífic recurs.
A més, és innegable, la motivació que s'aconsegueix amb els contes tradicionals a la classe. Només cal veure'ls:
Nota: La il·lustració de la capçalera d'aquesta entrada és de Miguel Santamarina i correspon al conte de la Caputxeta Vermella editat per Una mà de contes. És deliciós!
Amb aquest propòsit, en una sessió, ens va explicar com fer servir el conte de la Caputxeta Vermella per fer reflexionar als nens sobre l'espai i les relacions topològiques.
Necessitem:
Quan he explicat als nens que els parlaria d'una història que té com a personatges una mare, una filla i una àvia, de seguida m'han clissat i han sabut de què es tractava. Han suggerit buscar figures dels Playmobils per fer de Caputxeta, mare i àvia.
Per a la meva sessió he començat posant a la rotllana un llarg tapís. M'he erigit en narradora de la història, i he començat a col·locar els personatges i objectes mentre parlava, com qui no vol la cosa...
He volgut mantenir l'expectativa i no admetre que era el conte de la Caputxeta. A cada frase meva, però, més segurs estaven d'haver-me descobert.
He seguit la història però cometent errors que feien autoafirmar-se els nens en les seves sospites. La idea era que em rectifiquessin i verbalitzessin aquests errors, de fet és la manera que reflexionin en veu alta i argumentin els perquès de les seves conviccions.
Algunes situacions importants en aquest conte i que tenen un contingut matemàtic al darrera:
•Ubicació de les cases de la Caputxeta i l'àvia. Presentar els personatges: una mare que crida la seva filla i l'envia a portar uns aliments a casa de la seva àvia.
Si posem una casa davant de l'altra, els nens protestaran indignats: així no és la història, la casa era molt lluny!!!. En el nostre cas hem tingut voluntaris que l'han col·locat a l'altra punta de l'espai en una ubicació mínimament acceptable.
•El bosc.
La caputxeta ha de travessar un perillós bosc per arribar a casa de l'àvia.
Alineo els arbres fent una filera que la Caputxeta ha de sortejar fent ziga-zaga. Novament queixes! Els arbres no estan mai en filera al bosc!!!
Faig una segona composició grotesca. Els atravesso ben enganxats formant un mur compacte. No ho accepten. Els arbres no es poden tocar els uns amb els altres, i a més... per on passarà la Caputxeta?
Algú pren la iniciativa i diu que els arbres estan... "així" i ho explica amb les mans.
Ara sóc jo que no ho accepto. "Així" vol dir moltes coses, o sigui, que m'han de dir les paraules correctes. Fent un esforç comunitari trobem la definició "escampats". Ara si, " els arbres, al bosc, estàn escampats sense ordre, uns aquí, uns altres allà".
•Els camins. Aquest és, potser, l'element més important del conte: els camins que es creuaràn en el bosc i la llargada d'aquests.
Amb tota la intenció de provocar-los faig sortir dos camins des de casa de la Caputxeta fins el bosc.
Els situo a propòsit ben divergents. Situo la Caputxeta fent el seu camí i el llop al fons de l'altre camí.
Immediatament ho refusen. Mai de la vida! Així no hi ha manera que es trobin. El camí del llop ha de trobar el camí de la Caputxeta.
M'obliguen, doncs, a fer una cruïlla de camins per tal que pugui continuar el conte.
Faig un intent, encara, de posar-los en situació de repte: des de la cruïlla els dos camins segueixen paral·lels fins a la porta de l'àvia. Però s'alcen noves veus en contra.
Ha calgut fer un camí ben ple de corbes que facin que la pobra Caputxeta arribi massa tard a casa de l'àvia i es desencadeni la tragèdia... Com els agrada!
I així ha continuat el conte, situant-lo en un escenari d'una mida molt adequada per poder fer-se una idea de l'espai físic i de les relacions que es produeixen entre els elements que hi conté, fent i desfent i posant paraules al que ja sabem.
Aquests són, per posar uns exemples, alguns dels continguts matemàtics relacionats amb la geometria i les relacions topològiques en el conte de la Caputxeta:
•A prop i lluny
•Disposició aleatòria, disposició en filera, els patrons, concepte d'"atravessat", a l'altra banda del bosc...
•Línies (camins) divergents, punts d'intersecció entre dues línies
•llarg i curt
•A dins i a fora de la casa, dins i fora de la panxa del llop
•Obert i tancat (la porta de casa de l'àvia)
Buscant i pensant segur que es poden trobar molts altres.
De fet, la majoria dels contes tradicionals i coneguts pels infants poden desglossar-se en continguts matemàtics. Són un magnífic recurs.
A més, és innegable, la motivació que s'aconsegueix amb els contes tradicionals a la classe. Només cal veure'ls:
Nota: La il·lustració de la capçalera d'aquesta entrada és de Miguel Santamarina i correspon al conte de la Caputxeta Vermella editat per Una mà de contes. És deliciós!
Estàs en Mates a la manera de M.A. Canals (P5)→ Matemàtiques P5. Torna a Inici
esto creo que lo voy a tener que leer más detenidamente porque me parece interesante, Gracias, Marta. un beset
ResponEliminaHola Blanca, cuesta explicar por escrito una experiencia plagada de detalles pero espero haber transmitido la idea. Casi siempre utilizamos los cuentos para trabajar el lenguaje o la expresión artística y resulta que son magníficos para hacer una "lectura matemática".
ResponEliminaMuchas gracias por tu comentario! :-)